Chawnghilh's Blog

Thlaler Inbiakna Puan In Zekhelh —Part IV

Posted in Qualitus : Habitus by chawnghilh on December 22, 2009

 

Kum tin, YOM KIPPUR (Ethanim 10) niin Aarona thalbea rawn piang puithiam lalber khan Hmun Thianghlim Ber chu vawikhat a lut thiang. Pathian ropuina a va hmuh thut loh nan rimtui hal khuk karah a va lut ta thin a, amah leh a thawhpui puithiamte suahsualna hliahkhuha aawm nan bawngpatuai thisen kha Zahngaihna Lalthutthleng (Bawm Chhin chungah) a va theh hmasa te te a; chumi hnuah chuan Israel hnam pum pui sualna zawng zawng hliahkhuh nan kel thisen a va theh leh ta thin a ni. Pathianin chung thisente chu a lo hmuhin mipui sualnate kha hliahkhuh a nih ngei tur thu a lo tiamlawk tawh a. Inremna siam tih awmzia hi khuh bo tihna a ni thin a; chuvang tak chuan Bawm Chhin kha Inremna Bawm Chhin ti pawhin a hming an vuah phah hial a ni. Chutianga thisen theh kai a lo hmuh chuan Pathian chuan sualna a hmu ta lo va; malsawmnain a lo thlakthlengsak ta hial zawk a —a thinurna pawh lak kianin a lo awm ta thin a ni.  

Israel faten Pathian Thu chu tinawmnah lova, dik taka an pawm kha chuan Pathianin a angchhungah a pawm hlawm thin a —an sualnate pawh thisena hliahkhuhin a awm thin a, thu an pawisak chuan Pathianin an sualte a haidersak thin. Nimahse, tunah zet chuan Iesua Messia ngei hi engtik lai pawha chatuana kan Zahngaihna Thutphah a lo ni ta thung a. Isua thisen kaltlangin, kan sualte chu hliahkhuh mai ni tawh lovin, chatuana tlenfaiin a lo awm ta zawk a ni. Pathianin min han thlek chian ngial pawhin, kan sual a hmu tawh lo va—a Fapa Isua Krista zarah ngawih ngawih chuan ngaihdamna famkim kan chang ta. Kan tan Isuan a nunna hlu tak a hlan tawh a —kan sual tana pawisawilo thisen inthawina avang chuan Pathianin a Fapa fel famkimna ang chuan min lo hmu ve thei ta a ni.  

Israel-hote zingah khan Pathian Lalthutthleng kha Thuthlunna Bawm Chhin kha a ni tawh thin a. Tunah hian Pathian chu vana a lalthutphahah a thu a, Iesua kan puithiam lalber pawh a dinglamah a awm ve a ni. Tuna Pathian kan panchilh hian, a zahngaihna lalthutphah kan pan mek a ni tih i hria ang u.  

Chutichuan, zahngaihna kan hmuh theihna tur leh, puih kan ngaih huna tanpuina khawngaihna kan hmuh theihna turin, khawngaihna lalthutphah chu huai takin i hnaih ang u. (Hebrai 4:16)  

Thuthlunna Bawm chhunga thil awmte —Chhui nawn lehna 

Thuthlunna Bawm chhunga thil chi thumte khan mihringte kan nikhualohzia min hriatchhuahnawntir hle mai; mahse, Isua Messia ber hian thil awmzia a rawn tidanglam zo ta vek a —kan sual lak ata min chhanchhuak a. Bawm chhunga thil chi thum awmte pawh khan Isua Messia an lo entir hlawmzia tlemin i thlir nawn leh lawk teh ang.  

Pakhatna, Manna chhawpna Bel : Isua Messia kha khawvela a len lai nite khan Pathianin a rawn tirh a nihzia kha a zep lo hle. Pathianin kan tana a rawn tirh a nihzia kha lantir a tum lian tak a ni. Manna kha van atanga chhang rawn sur thla thin a ni a; mahse, nunna tak tak a pe thei ngai lo. Nimahsela, Van atanga Chhang Nung Iesua meuh erawh hi chu kan tan a lo danglam bik khawp mai!  

Tin, Isuan an hnenah, “Tih tak meuhvin, tih tak meuhvin ka hrilh a che u, van atanga chhang in hmuh kha Mosia pek che u a ni lo, ka Pa erawh chuan van atangin chhang tak a pe che u a nih hi. …Kei hi nunna chhang ka ni. In thlahtuten thlalerah manna kha an ei na a, an thi a. Hei hi van atanga chhang lo chhuk chu a ni, miin a eia a thih loh nan. —Johana 6:32, 48-50  

Pahnihna, Aarona Tiang Chawr : Isuan, Pa Pathian thuneihna kha, a palzam mai mai lo hle. A Pa kutah a inhlan thlap thin zawk a; a Pa duhzawng hlenchhuakin thinga khaikana tihhlumin a awm ta hial zawk a ni.  

Mahni duhzawng ti turin van atanga lo chhuk ka ni lo va, mi tirtu duhzawng ti tura lo chhuk ka ni zawk e. —Johana 6:38  

Mahse, Aarona Tiang a rawn chawrno leh ang khan, “mitthi zing ata tho leh hmasa ber, thawhhmahruaitu,” a rawn ni zui ta bawk a ni (I Korinth 15:20). Aarona puithiam rawngbawlna aia tha zawk pawh Tholeh Isua Messia puithiam lalber rawngbawlna kan dawng ta bawk a ni.  

“Chuta ka awm lo chu ka lawmsak a che u, in rin theih nan; nimahsela a hnenah i kal ang u,” a ti a. Tin, Thoma, Phira an tih chuan a zirpuihote hnenah, “A thihnaa thi ve turin i kal ve ang u,” a ti a. Chutichuan Isuan a thlenin, ni li thlanah a lo awm tawh tih a hria a. Bethani khua chu Jerusalem khaw kiang a ni a, fing sawm leh fing nga laia hla a ni; tichuan an nuta thih chunga tithlamuang turin Judateho tam tak Marthi leh Mari hnenah an lo kal a. Tin, Marthi chuan Isua a lo kal dawn tih a hriat veleh a hmuak a; Mari erawh chu inah a la thu reng a. Tin, Marthi chuan Isua hnenah, “Lalpa, heta awm ni la chu ka nuta a thi lo tur. Tunah pawh Pathian hnena i ngen apiang Pathianin a pe ang che tih ka hria e,” a ti a. Isuan a hnenah, “I nuta a tho leh ang,” a ti a. Marthi chuan a hnenah, “Ni kin nia thawhlehnaah chuan a tho leh ang tih ka hria e,” a ti a. Tin, Isuan a hnenah, “Kei hi thawhlehna leh nunna chu ka ni; tupawh mi ring chu thi mah sela a nung reng ang; nung apiangin mi ring chu kumkhuain an thi lo vang; chu thu chu i ring em?” a ti a. (Johana 11:15-26)  

Pathumna, Thupek Sawm inziakna Lungphek pahnih : Pathianin nun danphung tur dik tak dan leh hrai a siam kha a hnawl mai mai lo. Pathian Dan zawh fel famkim thlarhin, sual nei miah lovin a nunkhua a hmang chhuak a ni —chuvang tak reng chuan kan tana inthawina tha fel famkim ber leh min sawipuitu a ni zui ta reng a ni. A inpekna, kan sual thawina chu thuthlung thar a lo ni ta a — chu chu dan ringawta innghat a ni zui ve ta lo.  

Chutichuan Dan thil tih avangin mi tumah a mithmuhin thiam changing an awm lo vang; Dan avangin sual hriat famkimna a lo awm a ni si a. Nimahsela tunah Dan leh Zawlneite hriattir angin Dan lova Pathian felna chu tihlanin a awm ta; chu chu Pathian felna, Isua Krista rin avanga a ring apiangte hnena tihlana awm chu a ni; (danglamna reng a awm lo va, —Rom 3:20-22  

Khaikhawmna leh Chhui chian zui atan : Thlaler Biakbuk tualzawl zau zawng 300 × 5 cubits khan Mosia atanga Isua Krista inkar kum 1,500 a lo entir a; Hmun Thianghlim 2,000 sq. cubits khan Khawngaihna Hun kum 2,000; Hmun Thianghlim Ber zau zawng 1,000 sq. cubits hian Messia Lalram, khawvela a lo kal leh huna kum 1,000 Rorel a entir bawk ni awmin an ngai asin.  

Tin, Pathian khan Nova kha lawng tu turin kum 120 hun chhung a pe a; chhandamna lamah kum 120 chu hun bituk pawimawh tak a ni. Thlaler Biakbuk hungna ban kha a zavaiin 120 a lo nil eh a; Pathianin a mite a rawn chenchilhna hmun hungna ban 120 pawh hian awmze ril tak a neih a rinawm. Tin, Thuthlung Thar hun bul lama Jerusalem Zion pindan chungnunga thiltiam nghaka tawngtaia pungkhawmho kha mi 120 chiah an lo ni ve leh a.  

Pathianin a mite a chenchilhna Thlaler Biakbuk khan Pathian Fapa Isua Krista (YAHSHUA MESSIA) hi kawng engkimin a lo tinzawn vek a ni tih hi kan zirchhuah makmawh ni se; luhka tawntirh ber atanga pindan chhungril ber thleng tur hian ringtu tinte tana kan thlarau zinkawng a ni tih hrethiam chiang bawk ila, chu chu he thu rawn tarlangtu duh dan pawh a ni e. 

Krista Chhandamna chanchin kimchang hre chiang tur chuan Thlalera Inbiakna Puan In leh a Furniture chanchin zir chian hi a hlu em em a; CHRISTMAS kan lak uar ber leh Thlaler Biakbuk chanchin hi chuti em emin a inlaichin lian vak lo! Uar loh tur kan uar pawh a ni mah na; uar tur kan hlamchhiah thei bawk —inzir chian chu a ngai nasa khawp mai!  

WELCOME!   

Lèn luhna thlàkhlelhawmte —    

 

 

 

Advertisements

One Response

Subscribe to comments with RSS.

  1. chawnghilh said, on December 22, 2009 at 11:25 pm

    He page pawh hi upload mawi a har hle, min ngaithiam hram teh u. File dangah ka ziak a, ka upload ngawt a—a lo khirh ru phian mai si!


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: