Chawnghilh's Blog

Chhinchhiahna —Hnial tùr

Posted in Qualitus : Habitus by chawnghilh on December 28, 2009

 

 

  

Nausen Isua kha —kan hrinthlaktir tawp a—kan ngaihtuah zui leh ta lo riau! Kum Thar leh Halpuah, Halzit ti mai maiin ka hun kan hmang leh ta daih mai! Kan va daih rei lo ve …. Nausen Isua kha December 25-ah piang ta tak tak se, ni 8-a upa a niha a serhtan ni tur kan chhui zui ngai em? Chumai bakah, a pian atanga ni 40 a nihin a nu Mari inthenfai ni tur a nih leh Puithiam Sumeona’n Nausen Isua kha Pathian hmaa Jerusalem Temple-a a hlan tur ang te kan chhut zui peih ngai em le … min Chhandamtu chanchin hi kan ngawng lutuk ang tih a hlauhawm viau! Luka phei chuan, “A lo kal leh hunah RINNA a hmu ang em ni?” a ti hial asin! 

  

Tin, Sumeona’n anni chu mal a sàwm a, a nu Mari hnènah, “Ngai rawh, he naupang hi Israel zînga mi tam tak tiral tùr leh dinchhuahtîr tùra ruat a ni, miin an sawisèl tùr chhinchhiahna nèn….” — Luka 2:34 

“Amaherawhchu, he pâwl hi ram tinah sawichhiat an ni si a, nangin engtin nge i ngaih hriat kan duh e,” an ti a.”  

A chunga ‘SAWISEL’ tih leh ‘SAWICHHIAT’ tih te khi Thuthlung Thar-a thumal inang awmchhun an ni. Sàp\awng chuan ‘SPOKEN AGAINST’ tih a ni ve ve a; Grik \awngin “antilego/antilegomenon —Strong’s Greek Dictionary thumal #483-na a ni ve ve. Luka ziak ve ve a ni a; thumal inang a hmang a. Amaherawhchu, a hmasa zàwkah khian CHHINCHHIAHNA chungchâng sawisel tùr a ni a; a pahnihna erawh khi chu PAWL pakhat sawisèl hlawh tùr a ni thung. 

Thupui thlan chhuah zàwk taka kan neih erawh chu, “Chhinchhiahna sawisèl tùr,” —Luka 2:34-a mi hi a ni. 

Sawisèl tùr CHHINCHHIAHNA” tia kan sawi rual rual hian; “he PAWL hi ram tinah sawichhiat an ni si a,” tih pawh hi kan hlawh tùra lum nghàl a ang khawp mai! 

Antilego (an-til’-eg-o) awmzia hi ‘hnial’ ‘mausàm’ tihna a ni a; ‘ep, duh lo, hnialkalh,’ tihna pawh a ni kim vek. 

Duhthawh takin han sawi kai leh ta ila, “CHHINCHHIAHNA hnial tùr” humhim duhtu Pâwl chu ram tina sawichhiat hlawh an nih duh hmèl hle mai! Tin, Luka’n ‘chhinchhiahna’ a tih bìk hi Grik \awngin, “semeion” a ni a; Strong’s Greek Dictionary thumal #4592-na a ni. “Thilmak tih” tam tak awm hlawm mah se, Luka ziaka Sumeona kamchhuak “chhinchhiahna pakhat (a sign)” kher kher erawh hi chu kan zirbìng tùr a ni dâwn a. A sawitu Sumeona hming leh Grik \awnga “chhinchhiahna” an sawina “semeion” pawh hi a lamrìk dàn a inzûl khawp asin! 

“I thu chuan thiam a chantîr ang chia, i thu vèk chuan thiam loh a chantîr bawk dâwn che asin,” a ti a. Chu mi lai chuan lehkhaziaktute leh Pharisaite zînga mi tuten emaw an bia a, a hnènah, “Zirtîrtu, I hnèn ata chhinchhiahna hmuh kan duh e,” an ti a. 

Ani erawh chuan an hnènah, “Chhuan sual tak leh uirè hmang tak te chuan chhinchhiahna an zawng a, nimah-sela, zàwlnei Jona chhinchhiahna chauh lo chu, an hnènah chhinchhiahna rèng rèng pèk a ni lo vang: Jona chu ni thum leh zan thum nghapui kawchhûnga a awm ang khân, Mihring Fapa hi ni thum leh zàn thum lei kawchhûngah a awm bawk dâwn a ni. Ninevi khuaa mite chu ngaihtuah hunah chuan, tùn lai chhuante hnènah hian an ding ve ang a, thiam loh an chantîr ang, Jona thu hrilh avàngin an sim si a; ngai teh u, Jona aia ropui zàwk hetah hian a awm asin. — Matthaia 12:37  

Thuthlung Thar-ah hian vawi 16 lai “ni thum ni/third day” tih thu kan hmu a; chùng zînga pahnih chu Isua thawhlehna chungchâng ni lo —Johana 2:1 leh Tirhkohte 27:19-te hi an ni. Kan bengah hian “ni thum ni” tih hi a ri zing zàwk a; “ni thum leh zan thum” tia inziak chiang zàwk hi a ri khât hle thung a; ziak meuhin a awm a ni tih pawh hre lo ringtu intite zîngah hian kan tam zàwk hial àwm e. “A tùk thum tùkin” tia sawi ngamte pawh kan awm tam ta hle a; Pathian thàwkkhum Bible-ah hian “a tùk thum tùkin,” tih \awngkam hi Isua thawhlehna chungchâng leh a kaihhnawihin vawi khat mah a lang lo. 

Grik \awnga “treis hemeras” an tih, Zo \awng chuan, “ni thum nìa” tih \awngkam hi chu a lang hnem hle a; vawi 16 lai Thuthlung Thar Bu-ah hian kan hmu thei a, \um 14 lai Isua thawhlehna kaihhnawiha ziak a ni. 

“Ni thum leh zàn thum” tih \awngkauchheh hi Thuthlung Tharah hian vawi hnih a lang a; Matthaia 12:40-ah hian \um hnih a inziak a; Jona leh Isua chungchângah a ni. “Treis (thum) hemeras (ni) kai (leh) treis (thum) nuktas (zàn)” tiin Grik \awnga ziak a ni. “Hen (pakhat) hemera (ni) kai (leh) duos (pahnih) nuktas (zàn) —”Ni khat leh zàn hnih” tiin a inziak hauh lo mai. —Tirhkohte 28:22 
 
 
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: