Chawnghilh's Blog

Finna thinlung kan neih phah hialna tùrin! —Mosia (Sam 90:12)

Posted in Qualitus : Habitus by chawnghilh on January 1, 2010

Pope Gregory XIII khàn Julian Calendar kha a chawk danglam ta. Ama hmingchawiin Gregorian Calendar tiin kum AD 1582 atangin a lo thlàk fel ta. Chhiarkawp thiam hmingthang Lilius-a’n a chinfel dàn hi a màwlmàng fel teh asin!

Spring Equinox —March 21-a thleng tùr, March 11-a a thlen tàk siah khân, Lilius chuan ni 10 a paih hèk hlawk ta mai a. Ni 10 paih hèk dàn chu hriat a va chàkawm èm!

 

 

Nia, leilung piantirh ata October 5-14, 1582 hi zuk awm ta hauh lo va! A chhan i târlang teh ang, kum AD 1582 Octobner thla khân chhiarkawp dika a rawn induan chhuah leh theih nân Lilius khàn hetiang hian Calendar a rem fel tha a ni —a chunga kum AD 1582 kum October Calendar rawn tàrlan khi click keuh mai teh le. Chipchiar zàwka hre chiang duh tân hei hi click keuh leh mai teh. Pastor leh Evangelist click ngam lo in lo awm palh ang e.

Chawlhkâr kalphung hi a buai miah lo va; nî a hnawk buai chuang lo va —tarik (date) chinfelna mai a ni tih i hrethiam thei tawh ang! Chutih rualin, Julian leh Gregorian Calendar hrûlah chung thla (lunar) leh ni (solar) kalphungin Pathianin hun min pèk chhùt dàn a kal tluang ve zèl a—chu chu kaluach.org-ah hian click keuh la, i tahrik duh kha Hebrai emaw Gregorian emaw zàwk zàwk pawhin târlang la, i inhril kaw duak duak tawh mai ang. Thuhriltu tam tak ten, kan naupan ve deuh lai chuan, “Ni khat hi khawvèl pumin kan inhman tàwm thei chuang lo … America ramah te chuan ni dang daih a ni tho tho,” ti tein an au ve lauh lauh thìn. Hei, America ramah zun-èk thiarin kan han khawsa ta chu a ni a —January 1, 2010 chu ni tlàkna lam zèla awm ramten kan hmang chhawm ve zèl chu a ni a. Kan naupan laia Pathian Thu sawi inti vete khàn Krista lokal leh hun pawh engtin nge an sawi dâwn ni? Olive Tlânga a ke a nghahin, America ramah ni dang daih a la ni, an ti kawisawi ang em âw? Ni khat hi zàn leh chhùn a ni a —khawvèl lehlam a èn laiin khawvel lehlam a thim a ni mai a —ni thuhmun hi kan lo hmang tlâng chiang khawp mai! A dârkâr chu kan chheh dàn inkhuangrual chiah chiah lo hlawm ta mah se!

Tin, chawlhkâr nite pawh hi sawi hnawk tumtu Pathian thuhriltu zîngah an awm châwk thìn; mite rilru chawh buai nân, “Joshua ni chelh din …” an han ti a. Joshua ni chelh din hnu daihah Israel leh Juda-te pawh anmahni saltànna liamkàwn hrang ve veah sala hruaiin Assuria leh Babulon-ah an liam zui ve leh a. Chumi hnu daihah Rome Lalram kaisara-te hun laiin Nazareth Isua khàn Joshua ni chelh din avànga lecture hranpà rawn pe miah lovin, Juda-hote Pathian biak nî sabbath leh Inkhawmpui Thianghlimte kha a rawn hmanpui ve leh mai a. Chawlhkâr nîte hi a chingpen lo tih Isua Kristâ phunchiar loh dànah khân a hriat chian theih khawp mai!

Tin, kum AD 70-a Juda hruai darhsarha awm ta te kha— kum zabi 20-na hunah—an ramah an rawn kìr leh ta sung sung mai le. Darhsarhna ram atanga rawn kìr leh hlawmten thubuai hla buai nei miah lovin, an Pathian biak nîte chu an lo la vawng dik èm èm vek tho. Hemi awmzia chu Chawlhkâr nite hian leilung piantirh atang khân an nihphung an la hloh chhin lo tih lantîr nân ka’n duhthawh ve hret a ni e.

TICHUAN … kum AD 1582 October 4 kha Nilaithawhtan a ni a, ni 10 paihin October 15, 1582 chu a tùkleh Zirtàwpni-in a dawh zawm ta mai a ni. A va remchâng samkhai vei èm! Tahrik chu thlàk daih ta mah se, Chawlhkâr kalphung tawhchèt danglam a nih chuan loh avàngin Sunday hi Sunday, Monday hi Monday, chutiang zèlin … a la nih tho! Chawlhkâr chhùtna tihbuai a la ni ngai lo! Hetih rual rual hian kum khata ni them chuangbàng belhkhàwm dàn an thiam belh leh a, kum lina-ah ni khat (1) a rawn hèn leh tawh thìn avàngin February thlain ni 29 a keng zui ta thìn bawk a. Leap Year kan nei thei ta! Lei mite Calendar chhiarkawp thar an her rem fel ta viau! Zàwlnei Daniela 7:25-ah chuan sakawlh lalram palina atang ngeia Calendar siam danglam a nih tùr thu a inziak chiang a, chu Calendar siamtu tùr chu Chungnungbera kalha thusawitu a nihzia pawh tàrlan chian a ni.

Chungnungbera kalhin thu a sawi ang a; Chungnungbera mi thianghlimte a tichau vang a; Hunte leh dàn tihdanglam a tum ang; Hun khat leh hunte leh hun chanve chhûng chu a kuta pèk a ni ang —Daniela 7:25

Zàwlnei Daniela chuan ‘Hunte tihdanglam a tum ang’ tiin a puang làwk, “a tum ang” tih mai a ni tawh lo va —a lo tidanglam diam tawh a ni tih hre chiang tùrin he kum AD 2010 hi inzir fin nân a la tlaichhe lovah i ngai ang. Leviticus 23:32-ah chuan, “tlai lam atanga tlai lam leh thleng” hun inkâr hi ni khat awh a nih thu a inziak; Rom erawh chuan “zanlai atanga zanlai,” tiin a thlàkthleng chiang hle tawh mai! Chuvàng tak rènga muthlu làwp làwpa i khawsàk tàk fo rèng ni! Mahse, chhiartute u —Chungnungbera kalha thiltitu hian hun a nei tlêm teh tawh asin! Kristâ Lalram a rawn indin hunah, chatuana mualpho tùrin boral hlenna liamkàwnah a liam hlen ve tawh dâwn a—thudik duhtu mi tlêmtè te nihlawhna hun Kristâ zârah a thleng thar ve leh ang, Roman Calendar-in ro a rêl tawh dâwn bawk hek lo!

Rom-ho Gregorian Calendar pawmpuitu hmasa ramte kha chhinchhiah ta ila —Rom hnuaia sihhnip deuh deuh Spain, Portugal leh anmahni Italy-ten an thlâwp vat a; tùnlai European Common Market rawn ding leh tàah pawh hian tute tuan nge rang tih hi chhinchhiah remchâng tak a ni ve leh ta. History repeats itself, an tih thin kha!

Kan hriat angin England chu Protestant lam mi an ni a, Pope Gregory khàn thupèk pe khauh viau mah se, Britain chu an thle kawi rei khawp tho. Mahse, kum AD 1752 September khân Gregorian Calendar chu Britain chuan a rawn pawm ve ta a. September 1752 pawh hi han click keuh la, chinchâng i hrethiam uar uar mai ang. British-in Julian Calendar an lo hman tauh tauh thin pawh chu sìksawi fel ngai fein a lo buai hman leh tawh a, heti hian ni 11 lai an vawrh chhuak ve leh ta a, an Calendar chinfel dàn pawh hetiang hi a ni, hei hi click  keuh mai teh. I hre chiang tawh khawp ang.

French Revolution Calendar chanchin tàrlan hlek a chàkawm bawk. An Calendar hman thin tawh chuan thla 12 a awm a, thla tinin ni 30 an nei ve mai thìn. An thla hmingte pawh he thu chhiartute zîngah hre ngai lo kan la awm mai thei —Vendemiaire, Brumaire, Frimaire, Nivose, Pluviose, Ventose, Germinal, Floreal, Prairial, Mesidor, Thermidor leh Fructidor te an ni. Ni 5 chuangliamte chu ‘sansculottides’ an vuah mai a, hlimna kùtpui an siam thìn. Mahse, Gregorian Calendar chu September 22, 1792 atang khân an lo pawm ve tan ta!

Russian-ho ngawhngawlzia pawh Catholic Encyclopedia thlìrin, a chiang mai; AD 1907-ah te khân August 14 hmun danga a nih tawh laiin, USSR-ah chuan August 1 an hmang ve chauh mai si a, ni 13 laiin an lo inthlau tawh a ni bawk chu! Protestant Kohhran aite pawhin Russian Communist kha Rome-ho lakah an lo khirh daih zàwk a lo nih ber chu! Mahse, Zàwlnei Daniela hrilhlàwkna a daw tùr a ni si lo, AD 1918 October thla tawp lamah khân hetiang hian an lo inching fel ve ta a. October Revolution chu Zàwlnei Daniela hrilhlàwknaa Hun Tihdanglam chungchânga khawvèl pum huapa a thlen famkimna hriatrengna a lo ni ru ta dèr mai! Thurùk inthup hlen a awm thei lo. Daniela 7:25c a thlen famkimna nî chu November 7, 1918 a lo ni chiang ta!

Gregorian Calendar hi khawvèl chuan hun tehfung atân a hmang chiang ta!

Mahse, Mosia Tawngtaina, Sam 90:12-ah erawh chuan Gregorian Calendar bulthuta hmang ve miah lovin, Pathianin Calendar a pèk Bible Calendar ang zàwk kha changchawiin, “Kan dam chhûng nîte chhiar dàn tùr min zirtîr ang che, Finna thinlung kan neih phah hialna tùrin …” a lo ti zàwk thung a, chumi chu Mizo hla phuah thiam Pahlìra Sêna Chawngthu pawhin mawi taka sak theihin a lo harmonised tawh kha … kan dam chhûng nite chhiar dàn tùr leh finna thinlung kan chharchhuahna tùr chu Gregorian Calendar-a innghat lovin, chung thla leh ni chhuak atanga teh tùrin Pathian Yahweh chuan min ruatsak a; chu chu Exodus 12-ah chiang takin chu Calendar chu Pathianin a mite min pèk dàn chanchin Mosia hmangin kan zir chiang thei thung a ni.

Adventist Thurin-ah hian Gregorian Calendar bulthut nei October 22, 1844 hi an leklam uar hle a. He Gregorian Calendar based Thurin pawm lo chu ‘ring lo mi’ an ti duh hial a. Pathian hian Zàwlnei Daniela 7:25 thu-a Chungnungbera kalha thusawituin hun leh dàn a thlàkthlengna hi eng ang chiahin nge an thlìr ve tàk ang âw tih hi a suangtuah thui theih viau! Julian Calendar-te, Gregorian Calendar-te hi Amah Pathian ngeiin hun chhiar dàn dik tak a lo ruat thin aia a pawm leh tak zawk (switch over)-na hi khawi lai Bible chângah hian nge kan hmuh tàk ang le?

Hun suaka bum hlumin i awm zui lo vang u—he thuziak hian i ngaihtuahna a siam thar em? Hunin min liampui mêkah hian hun tha bìk i tân rawn inher chhuak leh rawh se.

Kan Pathian, kan puipa pângngai
Kan hma lam beiseina,
Kan hliahkhuhna khawdur thlen lai
Kan Chatuan In —Nangmah! 

WELCOME!   Lèn luhna thlàkhlelhawmte —    

 

Advertisements

One Response

Subscribe to comments with RSS.

  1. hmingtea said, on January 2, 2010 at 6:55 pm

    Var uar 2-na tham a ni reng a ni Lalpa P-thianin Pu Mosia hnenah hun leh ni chhiar dan a hrilh vek a; a dang han rin tlat hi chu Pathian ringtu intite tih chi lem loh tak a ni reng a ni.


Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: