Chawnghilh's Blog

Kum Hlui Tlângau

Posted in Qualitus : Habitus by chawnghilh on January 1, 2010

 

  

Aizâwl-ah, kum AD 2010 kum tharah hàlpuah an hal lo —a làwmawm e. Chu chu kan thawnthu ropui ber a ni chuang lo! Thil tak tak zir belh nân i hmang teh ang. 

Appointment hi HUN tel lovin a rawt ngawt theih loh va; a neih hlawhtlin theih bawk hek loh! Pathian pawhin a thilsiam mihringte nèna Appointment/Dating neih hi a thlahlel ve ngawih ngawih a; hun chhùt dàn tùr dik tak pawh min pe thlap thlap a ni. Mizo thawnthuah pawh KEHME pàr hun intiam nula leh tlangvâl kan nei—vànduaithlàk takin, an kehmè tih a lo inang ta si lo va. Innei thei ngei ngei tùr kha—tuma tihbuai lohvin—an inchân hlen ta mai a ni! 

Chhùn leh zàn thenna tùrin vàn boruak zau takah èntute awm sela, chùngte chu chhinchhiahna te, hunbi te, nî te, kumte hriatna tùr ni rawh se.”Genesis 1:14 

 

Zàwlnei Daniela chuan Antichrist chungchâng thu-ah chuan a zàwlken hetiang hian a puang :—
 

Chungnungbera kalhin thu a sawi ang a;
Chungnungbera mi thianghlimte a tichau vang a;
Hunte leh Dàn tihdanglam a tum ang;
Hun khat leh hunte leh hun chanve chhûng chu a kuta pèk a ni ang. — Daniela 7:25
 
 
 
Pathian sawichhetu, Pathian mite tichautu, Kalendar tidanglama Pathian Dàn tidanglamtu chu TUNGE MAW NI LE? A inlulin hun chhûng lah a rei hle mai si! Zàwlnei Daniela chuan ‘HUNTE TIHDANGLAM A TUM ANG,’ tiin a puang; ‘a tum ang,’ tih mai nge la ni a, ‘a tidanglam fel vek tawh,’ LALPAN hun chhùtna thla bì leh kum a lo ruahman tih Bible a\anga kan hriat hmasak loh chuan an tihdanglam dàn kalhmang engtin nge kan hmuhchhuah thiam chuan ang? Hei hi LALPA kan ti dâwn le? Eng chu nge (Yahweh) hun chhiar dàn chu a ni : 

 

Abib/Nisan —Deuteronomy 16:1, Estheri 3:7
Zif/Yiar —I Lalte 6:1, 37
Sivan —Estheri 8:9
Thla Lina/Tammuz —Jeremia 52:6; Zakaria 8:19
Ab —Numbers 33:38
Elul —Nehemia 6:15
Ethanim/Tishri —Hagaia 2:1; I Lalte 8:2
Bul/Mar-Heshvan —I Lalte 6:38
Kislev —Nehemia 1:1
Tebet —Estheri 2:16
Sebat —Zakaria 1:7
Adar/Adar I —Estheri 3:7; Ezra 6:15 — Adar II/Adar Sheni or Ve-Adar
 

Tùnlai Khawvèl —zàwlnei Daniela lehkhabu tawngkam han hawh ta ila, “a kephah bellei leh kahpathìr inchawhpawlh” hunah hian LALPA Yahweh hunbi chhiar dàn chu kan lo mangnghilh zo ta si em ni? Engvàngin nge kan lo hman ngai tàk loh le? Zawhna pawimawh a nih rual rualin, a chhànna a pawimawh lehzual ang tih ring theuh hlawm ila maw le. 

HUN tel lovin appointment a siam ngawt theih loh! LALPA Yahweh nèna appointment nei tùrin Ama remruatna hun ang kha a pawimawh tel tlat a ni. Keima hun ruat ve a awm pha lo. HUN han tih hi Catholic Bible thenkhatah chuan Calendar ti lam hawiin ziak a ni hial, Pope John Paul II-a’n 1990-91-a Fireside Study Edition : HOLY BIBLE a siamtîrah kha chuan “thinking to change the feast days and the law’ tiin Daniela 7:25 chu a inziak hial asin! 

January : Hmâsâng Pagan Rome-ho sakhuaah chuan JANUS kha ‘bultanna pathian (god of beginnings)’ an ti mai a, tisa leh boruaka thuneihna lal a ni. Luhkâ leh chhuahkâ tin hi a thutchilhah an ngai a. Kum khat chhûnga nî leh thla hmasa ber te, nî-ah pawh a dârkâr hmasa ber te hi amâ pual bìk liau liauva serh hran a ni. Tukkhum nei hran chuang lova hmai hnih thlìr lam inang lova hawi a ni a. A pakhat zàwkin a khabe hmul a zuah buk viau va, hun liam tawh a thlîr kìr a. A hmêl la valai zàwk chuan hun lo kal zèl tùr a thlîr thung, an ti. 

February : Rome-ho pathian Februrus hmingchawia phuah a ni a, khêl lovin kum tin he an pathian pual hian thianghlimna kùt tia an vuah chu February 15-ah an hmang thìn. Tin, Mizo thalai zîngah pawh Valentine’s Day February 14 hman an intihhmuh ve leh hle tawh bawk. 

March : Rome-ho ‘indona pathian’-a an biak thin Mars hmingchawia phuah a ni, Romulus-a ni àwmin an sawi a. An hmâsâng hun lehzualah kha chuan chi thlah hmuingìlna petuah an lo ngai thìn a, a pualin Temple pawh Rom khawpuiah an sa hnem hle. March thla chhûng hian Mars puala Kùt hlimawm an nei ziah thìn. 

April : Rome-ho pathiannu Aprillis hmingchawia phuah a ni. 

May : Rome-ho pathian Merkuria/Hermes an tih bawk —a nu hming Moa atanga a hming hi chhawm a ni, a thla thar ni khat nîah Moa puala inthawina neih a ni thìn. Tùnlai sorkâr (Nations) hrang hrangte pawh hian la chhawm titihin May Day/Labor’s Day angin an la hmang ta fo. 

June : Rome-ho pathian lalnu Juno hmingchawia phuah a ni, an pathian ngaihsàn ber Jupiter-a farnu nih leh a nupui nih chu Juno hian a kawp thei mai a! Grik-ho pathiannu Hera an tih nèn thuhmun a ni, Juno hi hmeichhe vênghimtu pathiannu anga an ruat a ni. 

July : Julius Caesar (102? – 44BC), Rome statesman ropui hmingchawia July hi phuah a  ni, Julia Kalendar tih pawh kha a hmingchawia phuah a ni. 

August : Julia Kaisara vahpa —Caius Octavious (63 BC – AD 14) an tih khàn Julia Kaisara boral hnuin Lal (Emperor) nihna a rawn chang ve ta a, Augusta hmingchawi chuan he thla hming hi phuah a lo ni ta bawk a ni. 

Tùnlai hun chhiar dàn hi Ringtute hian kan chhui ngun lo —chhui chian nachâng pawh kan hre lo. Hmâsâng Rome-ho milem biakna pathiante hming chhawm nun zui zèl a ni tih pawh kan hre phal meuh lo! Catacomb Martar-te leh tùnlai ringtute hi kan lo inpersan nasa hle tawh mai! 

Khawvèl pumah December 31 zànlai chu hun thar inthlàkna huna pawm hmin a lo ni kim ve ta! Pathianin hun chhiar dàn tùr min pèk nèn chuan a inpersan ta hle. December 1, 2009-ah FULL MOON, December 31, 2009-ah FULL MOON a ni leh a —sap-ho thu chheh “Once in a blue moon,” tih Bible-a kan hmuh ngai lohte pawh Pathian hun chhiar dan leh Rome-ho hun chhiar dàn inmil lo lutuk atanga chhiarkawp dang rawn piangah thil thar kan lo hriat phah ta! Gregorian Calendar-a thla thar leh Bible hun chhiar dàn a inkhuanrual tawh lohzia ka hre thei a ni. Pathianin a mite nèna DATING (Appointment) min neihpuina TIME ELEMENT hi Rome-ho chhùt dàna Vàn lamin a chhawm ve mai i ring em? A teuh lo mai! Maya-ho Calendar-a kum AD 2012 a awm thlen loh vànga he Khawvèl Hunbi hi buai mai tùrah pawh kan ngai tùr a ni hek lo!  

Bible-ah erawh chuan NI KHAT tehna fung atâna Pathianin min pèk zàwk chu, “Ni tlàk atanga ni tlàk leh thleng” tih a ni thìn thung a. Pathianin hun chhùt dàn tùr min pèk ang pawisak tawh lohna avàngin Isua thih leh thawhleh hun pawh ringtu intiten an chhùt fuh thei tawh ngai lo—milem biakna thil kaihhnawiha rinna kan lo chher belh hnem tawh avàngin Luka ziakah phei chuan, “A lokal leh hunah chuan rinna a hmu ang em ni?” tih hial a nih tak kha! 

Julia Kalendar kha Gregorian Calendar awm hmâa mi a ni thìn a, chu Kalendar-ah chuan thla 12 nei lovin thla 10 chauh neia siam a ni thìn —Marzo, Aprile, Maggio, Giugno, Quintillis, Sectilis, Settembre, Ottobre, Novembre leh Dicembre te pawh an ni ve ta ve ang! Kum khatah ni 304 chauh a awm thìn. 

Han hisàppui ngial pawhin a chhiarkawp chu buai àwm rèng pawh a ni e. A dik hnàwla a suaka luahlàntîrtu chu rin mai aiin khawlh pawh a khawlh ta ve ang. Kum khata thla 10 a awm lai chuan September pawhin a hming angin thla sarihna bi-ah a la inchhawng fuh a (Latin : septem = pasarih), October (Greek : okto = pariat), November (Latin : novem = pakua) leh December (Latin : decem = sawm) tih a nih angin an lo inremfel thlap thìn. 

Nimahse, Rom Emperor ‘Numa Pompilius’ an tiha khàn 673 BC-ah khân January leh February thlate hi Calendar-ah a thun belh ta tlat mai a. A chhiarkawp a khâwbàw tawh teh rèng nèn—a khâwbâw nawn awn awn ta mai a. Chutih lai chuan January chuan ni 31 a nei a; February pawhin ni 30 lai a nei thìn. Kum 46 BC kumah phei kha chuan an Calendar khàn kum khat chhûngin ni 445 lai zuk nei ta a! A tam têntàwn viau lo maw! Chuvàng tak chuan “Kum Buaithlàk’  an ti tawl mai! 

Kum 45 BC a rawn ni chho ta a, Julia Kaisara’n Calendar chhiarkawp chinfel a tum teh a, a pàmtùl a ni ber e. Mahse, a hming a daih loh nân ‘Quintilis’ thla a phih chhuak a, a aiah July a dah ta thung a. Kaisara Awgasta kan tih pawhin ‘Sectilis’ thla phih chhuakin a aiah August thla a dah ve leh ta bawk a. Inchawimawi nân chùng thlate chuan ni tam tak nei se an duh a, ni 31 ve ve an neih theihna tùrin February thlaa ni 30 awm thìnah khân ni hnih an phih chhuak ta a. Ni khat ve vein July leh August thla atân an insem ta a; chuvàngin, February hian Leap Year kumah chauh ni 29 a neih zauh bàk chu ni 28 char char a neih phah ta a nih hi! 

Rom-milembe-mi (Pagan Rome)-te hmâsâng thawnthuah chuan an Khawpui (Rome) dintute kha phìr-unau angin an sawi a, Romulus leh Remus te an ni. Rom-ho pathian Mars-a’n Rhea Silva-i laka laiking fa neiha a lo neihte an ni. Rhea Silva-i hi Alba Longa ram lalber Numitor-a fanu a ni àwm a. Phìr unaute chu chinghne hnute tui hnea tlei lian an ni a, pùka khawsa thìn an ni. Rome-ho Calendar thûlkhung bìk chu Khawpui Din atanga Chhùt an ti a; chhùt lèt ve thovin 754 AUC an vuah. AUC hi Latin tawng ab urbe condita lawmtawi a ni; ab chu atangin; urbe chu Khawpui, condita tih chu din, sak, siam tihna a ni. 754 AUC leh 753 BC hi a intluk. 

Tute nge Calendar siam thar ta le? Babulon Lalram khàn Calendar an nei hranpa a; mahse tùna kan hman hi Babulon-ho Calendar a ni lo (cf. Daniela 2:38); Medo-Persia pawh khàn hun chhiar dàn an nei, Bible mite hun chhiar dàn an tàwmpui anna riauva lang chu Hamana’n Juda hnam suat a tum hun kha Adar thla ti ve veka ziak a nih miau avàngin. Grik-ho pawhin hun chhùt dàn Era an nei ve dìm diam. Roman Empire hian Daniela 7:25 thu ang chiahin an milem biakna ni pawimawhte kha Pathian mite Inkhàwmpui Thianghlim zawng zawng khahchhilh bo nân a rawn hmang thiam ta hle tih chu Modern Theologian-hoten an hai hauh lo. 

Aw le, Julian Calendar khàn chhiarkawp dik la pu bìk hek lo, an buai dâwn chauh. Kum AD 323 atang pang tawh khân ‘Spring Equinox March 21’-a thleng thìn kha a thleng hmâ ta tlat mai! Kum AD 1528-ah phei chuan ‘Spring Equinox March 21-a thleng tùr kha March 11-ah a thleng ta.’ Ni 10 dàwrhin a thleng hmâ ta. Chinfel màkmawh a ni! 

Hèng Calendar SUAK (Julia & Gregorian) rawn intam chhuah dàn han sawi hian tute dinhmun emaw chu a OFFSIDE deuh lo maw? A offside deuh dâwn vàng em ni NGAWIH BOPUI mai kan tum tàk le? Rom milembe-hote bâwmrângah khawvèl kohhranho hi kan lo tângin, tsunami phûl bulh bulh chungah kan inkhai dèr dèr ta a nih ber mai hi maw? Pastor pakhat tal, Pawite chemte pai ang kha han awm thei mial sela maw le! 

Chhunzawm zèl tùr — 

WELCOME!   

Lèn luhna thlàkhlelhawmte   

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: