Chawnghilh's Blog

Red Indian Tawng thi thei lo #4

Posted in Qualitus : Habitus by chawnghilh on January 15, 2010

 

 

NEW JERSEY : Kawrlum thar tihna chu a ni hauh lo mai! Tùn hmâ lam chuan helai hmun vèlah hian Delawares an tih Leni-Lenapes an tih bawk chu an chèng thìn. Tùnah erawh chuan, chùngho chu an awm tawh lo nàin, a ram hmàr lam hreta chèngho Jackson Whites tia an lo koh thinho, Indian thisen nei ve te kha an la awm ve cheu .

Hoboken an tih awmzia chu “vaibèl/kuaite” tihna a ni. Hopatcong awmzia pawh “tui chunga lungpui” tihna a ni. Manasquan awmzia pawh “chhìp zum” tihna bàkah “a chhìp” tihna a ni thei bawk. Passaic tih awphawi hi Indian hovin Saptawnga PEACE an tih an lamrìk ve dàn a ni bawk. Totowa awmzia chu “pil bàwrh” tihna a ni a, entîr nân —thingtum kha tuiin a lèn a, tuikhawhthla a lo awm ta a, chutah chuan a lèn thla a, a hnuaia lîpuiah pìl bàwrh khawpin a zu tla ta ang vèl hi a ni ber e! Hackensack tih awmzia pawh “rûl lianpui awmna ram” tihna a ni. Matawan chu “magician/dawithiam” an tihna a ni bawk. Metuchen hi Indian-ho hnamah pawh Raritan rualho lalpa hming a ni. Rahway an tih awmzia hi “ramngàw pilrìl” tihna a ni e. Raritan chu “lui luang kàk inthen (forked river)” tihna a ni. Secaucus awmzia chu “rûl ang mai” tihna—Amboy awmzia hi “a chhûng kawrawng” tihna a ni leh a; chuti lo pawhin, “khuhhriang/belthlèng ang mai” tihna pawh a ni. Weehawken awmzia erawh hi chu “vaimîm hmun” tihna a ni e.

NEW MEXICO : Mexico nèna ngaihfin chi miah loh! Ram hrang hlauh an ni! Tùn hma chuan Sandia Man, Folsom Man, Basket Maker, Navaho, Apache leh Pueblo Indians hnam chi hrang hrang engemaw zàt lai an chèng zàho thìn. Tùnah erawh chuan Reservation-ah Navaho leh Apache hnam an chèng ta a ni deuh chauh a; Pueblos-ho chu an lo chèn tawhna thin khaw hluiah te an la khawsa zui a ni ta ber e.

Taos, Zuni, Tesuque, Cochiti, Jemez leh Acoma te hi an khawpui a la ni ta fan a, Pueblos-hote pawhin Indians hnam ziding an nihna hriain, hèng khaw hmingte hi an la humhalh ve hle a ni.

NEW YORK : New York khawpui kiang lawkah hian NEWARK a awm a; mi lamrìk dàn atangin hriat hran thiam a pawimawh fo. NEW ARK chu “Thuthlung Bàwm Thar” tihna a ang fû mai! Tùn hma chuan Montauk-ho Long Island-ah an khawsa a, Wappinger leh Mohican-ten Hudson luidung tluan a hmàr zawngin pa ber chan an chang ta thung. Mohawk, Oneida, Onondaga, Cayuga leh Seneca, Iroquois League-ho zawng zawngte chu he State-ah hian an inzârpharh a, Tuscaroras an tih hoten a hnu deuhvah hèngho hi an rawn chhùnfin belh ta bawk a ni.

Tùnah chuan Cattaraugus Reservation-ah Senecas-ho an chèng zui ta a; Tuscaroras leh Onondagas te pawh Tuscarora Reservation-ah an khawsa a; Senecas leh Cayugas te pawh Tonawanda Reservation-ah an chèng; Mohawks ten St Regis Reservation an luah a; Onondaga Reservation luahtute chu Onondagas, Oneidas leh Cayugas-ho an ni. Long Islands-ah Syossets leh hnam engemaw neuh neuh dang an khawsa zui ta bawk.

Canajoharie an tih hi “ketli amaha insilfai thei” an tihna a ni. Canandaigua awmzia chu “hmun thlanawm bìk” tihna a ni leh a; Cattaraugus chu “vaukam rimchhia” tihna a ni. Cohoes awmzia chu “lawnglêng (canoe) chesual” tihna a ni leh a; Coxsackie chu “lei inlai hèk huam” tihna—Hudson Lui luangin ram a làk hèk hiam huam an sawina a ni. Katonah erawh hi chu an lal (chief) hming, a awmzia pawh “bawrhsâwm” tihna a ni thung. Mohawk awmzia hi “savawm nungchung sa eitute” tihna a ni lehzèl. Nyack an tih chuan “a kilkhàwr” tihna emaw “a chhìp” tihna emawah an hmang. Oneida awmzia hi “Granite lung chang neitute” tihna  a ni. Oneonta hi “chawlhna hmun” tihna a ni. Ossining hi “lung awmna hmun” tihna a ni leh a. Oswego chu “phaizâwl zau reih ruih” tihna a ni. Patchogue awmzia chu “kìrlehna hmun” tihna a ni. Poughkeepsie chu “lawngchawlhna hmun him” tihna a ni a, Saranac chu “lungpui hnuaia lui relh lùt” tihna ni. Saratoga Springs hi “Lungpui chunga tui danglam tak tling” tihna a ni. Sag Harbor hi lawngchawlhna hmun hnaivaia “kuhva kùng hmun” sawi nân an hmang. Schenectady awmzia chu “Far ngaw hmun piaha lui luannna phaizâwl” an tihna a ni. Skaneateles awmiza pawh “dìl thui tham tak” tihna a ni. Ticonderoga chu “tui thùm” kan ti dâwn nge “tui thàwm ri hum hum” tihna a ni ber ang chu! Tonawanda pawh “tuizangkhauh” tihna a ni a, Niagara awmzia hi “nghâwng chen vèl” tihna a lo ni reng bawk.

NORTH CAROLINA : Tùn hmâ chuan Tuscarora, Weapemeoc, Secotan, Coree, Saponi, Cherokee, Cape Fear Indians-ho an lo khawsa tawh thìn a; tùnah meuh chuan Cherokees mi tlêmtè chauh a la chèng awmchhun an ni ta!

Roanoke River an tih hian tùn hmâa pawisa ang hiala an lo hman thìn tuikep hming a chhawm hlen ta a nih ber hi! Lake Waccamaw hi Indian hnam chi khat Waccamaw an tih—Dìl hming atâna vuah zui a ni ta thung.

NORTH DAKOTADakota tih thumal hi Sioux-ho tawng, a awmzia chu “tang tlângho, thawk tlângho” tihna a ni.

Tùn hmâ chuan Mandan, Dakota/Sioux, Arikara, Assiniboin, Chippewa, Hidatsa an tih te an lo chèng tawh thìn a; tùnah erawh chuan Mandans, Hidatsas, Arikaras, Gros Ventres, Sioux, Chippewas leh Assinoboins-ho an la awm ve zèl e.

Wahpeton hming hi Sioux hnam zînga a chi pakhat a ni a, a awmzia chu “Thinghnah Khua” tihna a ni hring ruih mai! Mandan pawh hi an hnam hming engemaw ber atanga an chhawm nun a ni.

OHIO : Ohio awmzia hi “Lui mawi tak” tihna  a ni —Olivia Newton John i hrechhuak vawng vawng em? Favàng laia tlawh a nuam zualkai bawk a—titi ti tam atân ka zu tei ve zuai a!

 

(Ka la ziak peih rih lo, min lo ngaichâng thei hràm a nih chuan kârlehah ka rawn ziak zawm ang e …)

WELCOME!   

Lèn luhna thlàkhlelhawmte   

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: