Chawnghilh's Blog

Red Indian tawng thi thei tawh lo #3

Posted in Qualitus : Habitus by chawnghilh on January 15, 2010

MICHIGAN : “Dìl zau tak” an lo tih vena thin chu Michigan! Tùn hma chuan Menominees an tih te an awm thìn; chu mi awmzia chu “Ram buh ei mi (wild rice people)” tihna lekfang zawng a ni. Potawatomis an tihho hming awmzia pawh hi “mei chhêmtute” tihna mai a ni. Erie an tih te an awm leh a, a awmzia chu “Sanghar” tihna a ni. Michigan State chhim-chhak kila chèng thìnte erawh kha chu Neutral hnam an ni thung.

Tùnah erawh chuan Chippewa Indians-te chu L’Anse leh Isabella Reservation-ah an khawsa a. Ottawas-hote chu Beaver Islands an tih Michigan Dìl kiang lawkah an khawsa zui ta a ni.

Algonac tih awmzia hi “Lawng atanga sangha leh ngharûl feia khawh hlum thìntute,” tihna a ni. Sheboygan an tih awmzia pawh “lei atanga lui rawn luang chhuak” tihna a ni daih! Kalamazoo tih thumal awmzia hi “Sahram mei” tihna a ni. Otsego hi “intawhkhàwmna hmun” tihna a ni bawk. Pontiac hi Ottawa Lal hmingthang tak hming chhawma vuah a ni ta a; Car chi khat hming atân pawh an hmang ta hial. Sandusky awmzia hi “heti lai hmunah hian tuisik thianghlim tak a awm” tihna a ni. Saginaw tih hi Chippewa-ho thumal “Sauk-ho chènna hmun” an sawina a ni. Wyandotte pawh an hnam chi khat hmingchawia phuah a ni. Owosso hi Chippewa-ho lal hming a ni a, a awmzia chu “a chènna a hla tham hle” tihna a ni.

MINNESOTA : Minnesota tih hi Sioux-ho tawng thumal, a awmzia chu “tuisik vàn-rawng (sky-colored water)” tihna a ni.  Tùn hma kha chuan Mound Builders te, Santee Dakota mi thenkhat Sioux (Dakota) te, Chippewa (Ojibway) an tih te an chèngho thìn. Tùnah erawh chuan Chippewa-ho chu Reversation lian leh tè deuh a awm hranpa tawh a. Sioux Indians-te chu hmun hrang hrang, hmun li-ah an khawsa darh tawh a ni.

Minneapolis tih thumal hi Indian tawng leh Grik tawng infinkhàwm a ni ve tawh a, Minnea tih awmzia chu Indian tawnga “tui” tihna a ni; polis chu Grik tawng —”khawpui” tihna a ni. Sauk Center an tih pawh hi an hnam hming chhawm nun rih zèl a ni. Sleepy Eye hi an lal hming thìn a ni a, chutiang bawkin an la dang hming kha Wabasha a ni a; chu chu Sioux tawnga a awmzia pawh “lukhum sen” tihna a ni. Winona hi Sioux tawng thumal, a awmzia chu “fanu upa ber” tihna a ni. Pipestones an tih hmun hi lung rawng sen an hmuhna khùrpui a ni a, Indians-hoten sum khur atâna an hauh tlat a, vaibèl an siamna hmanrua lungsen an làkna quarry a ni ta  a ni.

MISSISSIPPI : “Tui zawng zawng infinkhàwmna” tihna a ni teh tlat asin; Mizo awphawi dik tak tùr ang phei chuan “tuifinriat” tihna a ni mai àwm e. Tùn hma chuan he State-ah hian Mound Builder, Biloxi, Tunica, Ofogoula leh Choctaw-ho an khawsa tawh thìn. Tùn dinhmunah erawh chuan Choctaw hnam, a lu nungin mi 2,000 emaw vèl chauh an khawsa ta!

Pascagoula tih hi Indian mi thenkhatho hming atanga chhawm nun a ni ta a, a awmzia chu “chhangthàwp chawa ring mi” tihna a ni. Pontotoc tih hi Chickasaw lalpa hming an chhawmnun a ni bawk, a awmzia chu “Phaitual hnima khat” tihna a ni. Okolona tih thumal awmzia pawh “a kûrkum, a kûl mah mah” tihna a ni. Tombigbee River an tih awmzia pawh hi “kuang siamtu” tihna atanga chhawm a ni. Biloxi awmzia chu “mi chèng hmasate” tihna a ni.

MISSOURI : Missouri tih thumal hi an hnam chi khat hming a ni a; a awmzia chu “tuihàwk nu tak” tihna mai a ni. Tùn hma chuan Missouri State-ah hian Mound Builder, Missouri, Illinois leh Osega hnamte an chèng thìn a. Tùnah chuan eng hnam mah an awm tawh lo.

Chillicothe tih hming hi Shawnee hnam thenkhat hming, a awmzia chu “mi tha famkima chherchhuah” tihna a ni. Neosho awmzia hi “tuisik vàwt leh thianghlim” tihna a ni. Osceola pawh hi Seminole hnam lalpa hming a ni a; Mingo-ho laka independence suala a mite hruaichhuaktu ngat kha a ni. Sarcoxie pawh kha an lalpa a ni a, Mingo-ho nèna inthian tha tak a ni ve thung. Tarkio awmzia chu “dai kai harsa (difficult to ford)” tihna a ni.

MONTANA : Tùn hmâ chuan helai hmunah hian Crow, Atsina (Gros Ventre), Shoshone, Assiniboin, Blackfoot, Piegan, Flathead leh Kootenai-ho an chèng thìn. Tùn dinhmunah erawh chuan Reservation awm awmah Assinoboins, Blackfeet, Piegans, Chippewas, Crees, Gros Ventres, Sioux, Cheyennes leh Crows-ho an la awm dem dem e.

Missoula tih tawngkam tè reuh hi Salish-ho tawnga “tuisik vàwt raih” an tihna a ni. Assinoboin tih awmzia hi “thuk hmanga chaw chhùm/eirawngbâwl” tihna a ni. Chipewa (Ojibway) awmzia pawh “a sâwng tè tàk hle thlenga hem/ur (to roast until puckered up)” tihna a ni. Atsina awmzia pawh “thahrui nei, fuat nei” tihna a ni. Gros Ventres tih tak erawh hi chu French tawng a ni thung a, “dul kiar lènlùn ho” tihna a ni thung. Flathead Indians-te hian lu um a phek theih nân a fate lu kha an mutna khum thingphèka an phuar beh thìn vànga an hming hi pu ta an ni mai e.

  

NEBRASKA : Nebraska tih awmzia chu “tui thùk lo, pâwnlâng” tihna a ni.

Tùn hmate kha chuan Mound Builder, Pawnee, Cheyenne, Oto, Omaha, Arikara leh Sioux-ho an lo chèng tawh thìn a. Tùnah zet chuan Reservation hmun hrang hrangah Iowas, Omahas, Winnebagos, Santee Sioux leh Poncas-ho an la chèng zui ve mêk zèl e.

Arapahoe hi an hnam chi khat hming a nih rual rualin —a awmzia chu “sumdâwngho, thil zuara tawlh kual” tihna a ni. Oglalla hi Sioux rualkhat, a huhova khawsa an ni a, a thumal awmzia pawh “khawsa darhsarh” tihna a ni. Red Cloud hi an Sioux Lal hming a lo ni tawh thìn. Wahoo an tih erawh hi chu Elm thingkùng chi khat hming ve mai a ni. 

NEVADA : Tùn hmaa Shoshone, Paiute, Washo leh Goshute-ho an lo khawsakna hmun thìn a ni. Tùnah erawh chuan Reservation lamah an inkhung dial tawh hlawm. Winnemucca hi an Paiute Lal hming atanga chhawm a ni. Tahoe tih awmzia pawh “tui tam tak, tuizangkhauh” tihna a ni ber e.

NEW HAMPSHIRE : Tùn hma lamah te kha chuan Penacook hnam an lo khawsàkna thìn a ni a; tùnah chuan hèng hnamte hi an chèng zui tawh lo. Merrimack tih thumal awmzia hi “tui-zàngkhauh, tui khauh” tihna a ni. Nashua tih awmzia pawh “ram leh ram kârcheha mi” tihna a ni. Ossippee awmzia hi “fâr ngaw kâra lui luang” tihna a ni. Penacook awmzia pawh “kawi kual, kìkawi, ing-euh” tihna a ni. Sunapee awmzia hi “ram varak fuan khàwmna dìl” tihna a ni a. Suncook awmzia pawh “vatâwk tlatna mual” tihna a ni ve bawk.

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: